"Catalans i israelians tenim molts punts en comú: mirem al món i som mediterranis”

Després de l’entrada de Palestina com a membre observador de l'ONU, Lior Haiat, portaveu de l’ambaixada d’Israel a Espanya, afirma que aquesta no és la solució al conflicte històric entre els dos pobles i remarca que l'única manera d’aconseguir la pau és a través de les negociacions i no d'iniciatives unilaterals. El representant d’Israel riu quan se li pregunta pel multipartidisme català, similar al de la Knesset israeliana, i apunta que els dos països són mediterranis.
Catalans i jueus s’assemblen? Tots dos tenen parlaments multipartidistes, ja ho veu...
(Riu) Sense dubte tenim molts punts en comú. Tots som mediterranis. Els dos mirem al món. El fet de la cultura, de les arrels, de defensar les tradicions també són dues coses en comú que es poden veure entre israelians i catalans.

Una Catalunya independent podria ser un aliat estratègic d'Israel a la Mediterrània?
És un tema intern espanyol i preferim no entrar en aquests temes. No hi ha cap dubte que si Catalunya defineix el seu futur amb Espanya és un tema que s’ha de tractar aquí, i Israel no hi ha d’intervenir.

Hi ha molta relació comercial entre Israel i Catalunya?
Sí; és difícil dividir la relació econòmica d'Israel entre les comunitats autònomes d’Espanya, però és cert que el centre de l’activitat econòmica d’Israel passa per Catalunya.

Com estan les relacions actuals entre Israel i el govern català?
Tenim una excel·lent relació amb l’actual govern. Els últims anys el govern català ha marcat Israel com un model a seguir pel que fa al desenvolupament econòmic i tecnològic. Però, més enllà que Catalunya pugui aprendre d’Israel, Israel pot aprendre molt del que ha fet Catalunya els últims anys. Tenim molts punts en comú pel que fa a nivell geogràfic i de població.

Obriran un consolat a Barcelona?
És la intenció de l’ambaixada, però el problema és el pressupost. Fa diversos anys l’ambaixada a Madrid va suggerir al ministre d’Exteriors d'Israel la necessitat d’obrir un consolat a Barcelona. El ministeri ha obert els últims cinc anys cinc consolats, quatre d’ells a Àsia, i això mostra cap a on s’enfoquen els esforços econòmics. Fins que no poguem obrir un consolat a Barcelona hem de trobar altres maneres per poder millorar la nostra presència a Catalunya, perquè és molt necessària.

No hi ha data, doncs?

No crec que ho fem el 2013. Però, sens dubte, creiem que es necessita una seu diplomàtica a Catalunya.

S'ha incrementat molt el turisme israelià i jueu. Què els interessa especialment del nostre país?

Més o menys 300.000 israelians visiten Espanya cada any, això representa un 5% de la població israeliana. Un 80% arriben a Barcelona, no obligatòriament a la ciutat sinó a la zona de Catalunya. Barcelona, pel turista israelià, representa una barreja molt interessant de cultura, museus, arquitectura, futbol, gastronomia i també ciutat, platja i naturalesa.

I quines relacions tenen ara amb el govern espanyol?
Fa més de vint-i-sis anys que hi ha relació amb el govern espanyol i estem en un procés de millorar-lo, tant amb els governs de dreta com d’esquerra. Cada dia estem millor, però òbviament hi ha dies i punts on no estem d’acord, com amb la decisió d’Espanya de votar a favor de Palestina com a país nou membre de l'ONU. Ara bé, en general l’objectiu d’Espanya i Israel és comú: volem arribar a un acord de pau al Pròxim Orient. No creiem en la mateixa tàctica, però si en l’objectiu.

Espanya efectivament ha votat a favor de l'entrada de Palestina com a membre observador a l'ONU. Creu que aquest moviment per part de la Autoritat Nacional Palestina ajudarà a la solució de dos Estats o acabarà tensant encara més el conflicte?
Lamentablement no ajudarà a que se solucioni, i els que volem la pau haurem de treballar més durament. L’única solució ha d’arribar través de les negociacions i no de les iniciatives unilaterals. L’acord de pau s’ha de definir a través del diàleg entre palestins i israelians. No es poden fixar punts fora del diàleg i després tornar a la taula de negociació.

Els assentaments a Cisjordània (o Judea i Samària), que els palestins atribueixen a polítiques de l'Estat d'Israel són motiu de pugna. Israel hauria d'aturar l'expansió de les denominades colònies com a gest de bona voluntat de cara les negociacions?
Israel ja ho va fer fa tres anys i lamentablement no va funcionar. Israel va frenar durant deu mesos la construcció dins dels assentaments, com a gest de bona voluntat i com a demanda de Palestina per tornar a negociar. Però, malgrat que no s’ha construït durant deu mesos, no ha canviat l’opinió dels palestins per tornar a la taula de negociacions. Els assentaments ens si no són un obstacle per arribar a la pau. 

Doncs quin són, segons vostè?
Els assentaments no són un dels eixos del conflicte israeliano-palestí i, en canvi, les fronteres sí. Una vegada haguem definit les fronteres entre Israel i el futur Estat palestí, ja veurà que desapareixerà tot el tema dels assentaments.

La treva entre Israel i Hamàs, després de la darrera escalada de violència, és sòlida? Segueixen llançant coets sobre les poblacions israelianes pròximes a la franja de Gaza?
Des de la treva no s’han tornar a llançar coets. Però no és sòlida perquè és molt difícil firmar un acord amb bandes terroristes, i encara més amb bandes que estan jugant com a titelles d’un país com és Iran. Iran pressiona els terroristes de la franja de Gaza perquè ataquin Israel. No volen una situació estable i per això no és una treva que pugui durar gaire.

Arrel de la darrera escalada van aparèixer pintades a una comunitat jueva a Barcelona amb missatges antiisraelians. Considera aquests fets com a actes antisemites?
Depèn del tipus de missatges. El fet que s’utilitzessin les parets jueves com a lloc per fer-ho ja té un punt antisemita.

Creu que els mitjans de comunicació espanyols i catalans fan una cobertura parcial del que succeeix a Israel i Palestina?
La cobertura d’Israel a Espanya i Catalunya està millorant amb els anys. Actualment és molt millor que si la comparem amb la de fa quatre anys. Hi ha coses en què s’ha de millorar però els mitjans de comunicació estan tractant de canviar la tendència. No demanem que no critiquin, sinó que mostrin tot el panorama.

És difícil llegir cròniques o escoltar notícies sobre aspectes positius d’Israel o el Pròxim Orient. Sempre apareix la informació sobre violència. Aquí també succeïa amb el País Basc. Vostès ho contraresten això?
Sí que és veritat que fa uns anys el País Basc tenia mala premsa, però hi ha una diferència. La intensitat de les cobertures d’Israel en els mitjans a Espanya és molt més alta que les notícies que sortien al País Basc. La premsa espanyola té la major cobertura del que passa a Israel de tots els països europeus. Alguns diuen que fins i tot està obsessionada amb el conflicte, i això fa que s’enviï un missatge equivocat a la població espanyola.

Israel no està en recessió. Per què no pateix la crisi econòmica d'Europa?
L’estructura de l’economia israeliana és diferent a l’economia d'Europa. El mercat és més reduït, flexible i està basat en l’alta tecnologia i en les empreses que coneixem com a start-up (de nova creació). La crisi europea i mundial no ha afectat gaire la part de l’alta tecnologia i per això l’economia israeliana podria sortir de la crisi sense patir grans conseqüències. Però és cert que quan la crisi afecta els nostres socis, a nosaltres també ens toca. Com que som flexibles, ens podem moure a nous mercats BRIC (Brasil, Rússia, Índia i la Xina), especialment als països asiàtics.

El fenomen dels start-up israelians, ja ha portat catalans a desenvolupar els seus projectes a Tel Aviv. Quin factor explica l'èxit dels emprenedors israelians?

La societat israeliana accepta activitats innovadores i d’emprenedoria. L’emprenedor té un risc molt alt de fracassar i si la societat no accepta el fracàs, com passa en el cas asiàtic, això no incentiva els joves emprenedors. La societat israeliana accepta que el fracàs no és el final del camí. De fet veiem que els èxits israelians han vingut de gent que havia patit un fracàs i que ara se n'ha sortit i té més experiència.

I aquest esperit de superació es potencia?.
Sí. El govern ha creat un sistema semipúblic pel finançament de les empreses amb gran capital de risc. Sense aquesta ajuda segurament no hauríem pogut arribar a la situació actual. Israel és el país que per capità rep la major quantitat d’inversió estrangera i d’empreses d’alta tecnologia. Quan hi ha una historia d’èxit tots volen ser com la gent que la protagonitza, i a Israel tenim diverses històries així.

Posi un exemple...
Amb pocs recursos uns nois van aconseguir arribar a l’èxit.

De què anava l’empresa?
És el Messenger. Està basat amb una tecnologia israeliana, creada per un grup d’amics que quan tenien 22 anys volien enviar missatges per donar suport a altres emprenedors. Al final van crear una tecnologia que es diu ICQ i, després de dos anys, aquesta va ser venuda a una empresa per 400 milions de dòlars. Aquesta és la història d’èxit que el mercat israelià necessitava. D’un dia a l’altre es van fer famosos, i van ser un exemple a seguir.

El 22 de gener estan convocades eleccions al Knesset, el Parlament israelià. La previsió és que Benjamin Netanyahu repeteixi?
De moment sí. Les enquestes mostren que el partit de Benjamin Netanyahu serà el guanyador. Amb l’experiència que tenim, sabem que és un temps molt llarg per poder definir els guanyadors i els perdedors. Sabem que no hi poden haver majories absolutes i que hi ha d’haver un govern de coalició. Depèn molt dels socis, que poguem definir cap a on anirem.

I quin camí creu que haurà d'emprendre el nou executiu per intentar restablir les negociacions de pau amb els palestins?
La gran majoria d’israelians creuen que la millor solució és la de tenir dos Estats pels dos pobles. I el govern d’Israel sempre ha intentat arribar a aquesta solució mitjançant diverses tàctiques. Però de moment no ho hem aconseguit. Necessitem també l’altra part, per a poder-ho obtenir. Estic segur que ho farem, no hi ha cap altra solució.

Ho veu molt llunyà?
Des del meu punt de vista si les dues parts es posen a negociar podem arribar a un acord en menys de dues setmanes. El fet que els palestins no vulguin negociar o no vulguin acabar amb el conflicte, ho fa més difícil. Si hi hagués voluntat per part dels palestins ho podríem fer de manera molt més ràpida.

En els darrers temps, la població israeliana viu amb el neguit sobre una possible confrontació armada amb l'Iran. L'escalada dialèctica entre els líders d’ambdós països ha crescut. Veu factible aquest escenari en un futur pròxim?
No sé si la població israeliana està nerviosa, perquè Israel viu sota amenaça des del dia que va ser creada. Gràcies a Déu no ho han pogut fer mai i no ho podran fer. Nosaltres considerem que Iran és una amenaça pel Pròxim Orient. Iran amb les armes nuclears que té, és una amenaça per l’Estat d’Israel perquè els seus líders diuen que ens volen esborrar del mapa. Israel té el dret a l’autodefensa i l’aplicarà. No tenim cap intenció d’arribar a un conflicte amb Iran, però com a última mesura ho farem.
Comentaris
Isidre fa 3 Anys
No Pere, no ens assemblem als israelians, ens assemblem als palestins, dels que es diu que mai perden la oportunitat de perdre una oportunitat. Ja m'agradaria que fossim com els israelians, ja!!
Ferran fa 3 Anys
Aquest senyor es contradiu quan diu que amb iniciatives unilaterals no s'arriba a la pau. O potser no. Els nous assentaments són iniciatives unilaterals, o són consentits pels palestins? que jo sàpiga són unilaterals i si la unilateralitat i la pau són contràries, això demostra clarament que els israelians no busquen la pau
antidretà fa 3 Anys
Visca Palestina.
Pere fa 3 Anys
No sé si ens assemblem gaire als jueus. Però que abans ens hi assemblàvem, sí. Això sí. Això claríssim. Lamentablement els immigrants espanyols ens han encomanat molts malvicis i ja ens hi assemblem menys.
mireia fa 3 Anys
mentida, els catalans no robem cases ni terres, ni disparem a matar manifestants, ni llencem bombes de fòsfor damunt poblacions civils... prou manipulació dels botxins.
Jordi fa 3 Anys
No és tant simpatia vers els palestins com odi a Israel. Que té molt d'odi a Occident. Si no hi hagués l'estat d'Israel, no hi hauria ni un sol progre que reclamés cap estat palestí. Igual que no reclamen pas cap estat assiri o cap estat kurd. I n'hi ha força, d'aquests progres, que ni tan sols volen cap estat català.
Isidre fa 3 Anys
Rafi, si no ho veus, potser que vagis a l'oculista...encara que ben mirat, potser massa be que ho entens, per aixó dius el que dius.
Joan Gabriel Mora fa 3 Anys
Tres puntualitzacions per als que encara es creuen la demagògia palestina: 1- Els jueus ja s'estaven assentat a tota la Palestina quan aquest territori era part de l'imperi turc primer, i després quan es constituí com a protectorat britànic. 2- Els jueus mai no han robat terres sinó que sempre han comprat les terres on s'han assentat. 3- Foren els palestins que el 1945 no volgueren la divisió de Palestina en dos estats; en conseqüència, Israel té tot el dret a seguir fent el seu camí mentre els palestins no s'avinguin a un acord que sigui acceptable i just per a Israel. I això no serà possible mentre Iran, un estat amb vocació hegemònica sobre la zona, segueixi utilitzant els palestins com a peons de la seva estratègia.
Rafi fa 3 Anys
No sé que ens està passant últimament, però ja cansa que els hi fem la pilota als sionistes. Perquè ho fem? Per caure be als grans banquers?
Josep Mª Miquel fa 3 Anys
Tu mateix- Els àrabs mai han estat terroristes, mai han col·locat bombes en els autobusos plens de ciutadans innocents amb traïdoria. Són uns veïns pacífics que mai enviarien cohets sobre la població civil (com els nazis sobre Londres). Ells els envien rams da flors... Als jueus que són molt dolents i no tenen dret a defensar-se. Que santa Llúcia et conservi la vista.
Jordi fa 3 Anys
La colonització que ens hauria de preocupar si no fóssim un poble estupiditzat és la de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
JoMateix fa 3 Anys
Israel és un estat ocupant que practica el terrorisme contra la població civil. Catalunya precisament vol desfer-se d'un altre estat ocupant que ha dut a terme pràctiques similars en el passat. La comparació no s'aguanta. No entenc aquesta dèria dretana de comparar-se amb el poble jueu en general i amb l'estat sionista d'Israel en particular.
Francesc fa 3 Anys
"Els assentaments ens si no són un obstacle per arribar a la pau" Quins pebrots! Hi ha algú que s'ho cregui? Totalment d'acord que Israel te el dret d'existir en pau i de defensar-se davant qualsevol atac, però anant esgarrapant terra i confiscant els impostos als Palestins no ajudara gens a aquest objectiu. Per cert, quina mania de qualificar de progres o esquerranosos a tots aquells que fan una mínima critica al Govern d'Israel.
Josep Pages Cardedeu fa 3 Anys
Nomes falten algunes diferencias ala Fotografia no beix la Bandera Catalana . Catalunya no te un EJERCITO MILITAR Com te ISRAEL Per matar als Palestins de GAZA . Baran morir a miles fa uns anys CATALUNYA no roba ni agafa la Terra de unaltra PAIS Com si fa ISRAEL Fam cases dintra de la Terra dels Palestins he aixo sen diu ser LLADRES No no som igual ELS DE ISRAEL I CATALUNYA Nosaltres respenten molt la VIDA HUMANA no fem matances els de Israel no la respenten pas gota he els agrada molt matar Palestins cuans més millors inocestes tambe NO ME AGRADA ISRAEL Massa prepotente militarmente con apoyo dels Estats Units i la Unio Europea QUE Mai a fet res per els Palestins fins ara
Josep Mª Miquel fa 3 Anys
Gràcies al reconeixement que ha fet espanya dels àrabs de Gaza, amb la seva proverbial inteligència, ja sabem quins seran el dos primers estats que enviaran ambaixadors a Barcelona quan Catalunya proclami la independència: Israel i USA.
Jordi fa 3 Anys
Espanya prefereix mil milions de vegades que tinguem un independentisme com la CUP, que com el que postulaven Solidaritat o Reagrupament. Que té collons que anessin separats el 2010. Si haguessin anat junts vés que a hores d'ara no fossin ells els socis més midels de Catalunya.
Jordi Romaguera fa 3 Anys
Bé, doncs, moltes gràcies. A veure si ens ajuden i correspondrem amb escreix. En efecte, ja ho vaig escriure aquí mateix que ten im el mar Mediterrani entremig. Mireu si tenim coses en comú que fins en les menys importants també. Segons els astròlegs Israel i Catalunya són del signe Escorpí. I no ho dic perquè sí, car els entesos d´aquesta matèia han afirmat que Catalunya serà lliure, segons la lectura que fan de les estrelles. Només una cosa, si heu de tornar-vos a fer una foto per a Catalunya feu el favor de treure la bandera que ens oprimeix encara, perquè ens fa mal als ulls. Oi, que ho farà?. Moltíssimes gràcies. Esperem el vostre reconeixement tot seguit que siguem lliures. Jordi Romaguera L´Hospitalet de Llobregat
Josep-Empordà fa 3 Anys
Ara sortiran tots aquells "progres" als que ERC te tanta por a possar-lo a parir. Potser és la estratègia de l'estat espanyol perque Catalunya no tingui suports internacionals, cosa que els fa terror. El problema és que son moltissims els que li fan el joc.

envia el comentari