ESTÀS A FAVOR DEL VANDALISME?

"Em pregunto fins quan haurem d’aguantar la gent de bona fe tots aquests abusos coaccions, i injustícies"
Una senyora gran espera un taxi al carrer València amb Pau Claris. La conec, és del barri, però fa mala cara. Està esporuguida i avança a poc a poc, sembla que es vulgui amagar darrera del contenidor de la cantonada. M’acosto, la saludo i en reconèixe’m em dóna la mà. Vol anar a casa la seva filla però li fa por alçar el braç, tem que els poca-soltes que han assaltat els carrers se li encarin. A més fa estona que no passen taxis i els pocs que baixen a tota velocitat per Pau Claris van ocupats o no gosen parar.

“Però on va dona, un dia com avui?Que no veu que no són hores d’anar pel carrer?”

Són les tres de la tarda, i la senyora ha decidit que se’n va a casa de la seva filla per que ja no pot més, tot el dia aguantant el soroll insuportable de l’helicòpter, el fum i aquella pudor de cremat. Els crits, els silencis angoixants- han tallat el seu carrer- i després una altra vegada els crits, cotxes, persecucions.

Em pregunto fins quan haurem d’aguantar la gent de bona fe tots aquests abusos coaccions, i injustícies . Abusos d’una part del sistema financer i econòmic, corrupció i actuacions poc ètiques de la banca que queden impunes, i d’alguns polítics que no estan a l’alçada. I també abusos, coaccions i injustícies dels violents, dels vàndals, d’un grup organitzat o de piquets mal anomenats informatius que són capaços de tirar un contenidor al damunt del cotxe d’un pare que porta els seus fills a l’escola. La violència és un fenòmen a condemnar sense paliatius, vingui d’on vingui. També la violència dels mossos , si és que es passen tres pobles, com ha succeït en d’altres ocasions.

I sobretot, m'entristeix sentir persones que m’estimo, gent amb qui treballo, amb qui comparteixo el meu dia a dia, i que no són capaços de compadir per exemple aquella senyora que vaig haver d’ acompanyar al taxi. Gent que encara pensen que el vandalisme pot estar justificat pel malestar social. Persones que es pensen que la violència interessa al govern, que fa servir l’estratègia de la por , per que la manifestació convocada pels sindicats sigui un fracàs, quan molts d’ells hi van anar en sortir de la feina. Persones que van a les manifestacions assenyalant els mossos que van de paisà com si fossin l’enemic, i que sembla que sentin nostàlgia dels temps en que corrien davant dels grisos. O això és el que els han explicat, per que ells no hi eren, que encara és pitjor.
Comentaris
Josep Bruch fa 4 Anys
El problema només és un: que ningú no juga net. Ni el govern ni els violents. El govern -perquè esta subornat-, no fa res contra els que han ensorrat el país i s'han enriquit a costa nostra, i els violents aprofiten les manifestacions per treure la seva violència, que ells intenten justificar, sens que sigui possible.

envia el comentari

Homes verges de 38 anys no perden l'esperança de trobar parella al Saló del Còmic
El primer dispositiu que rejoveneix la zona íntima
Nanos Blanc del Coster 2015: Perfum de les muntanyes de Prades