Independència no és una paraula màgica

"La realitat ens diu que només l’11,56% de la població vota partits declaradament independentistes"
Hi ha un ampli sector de ciutadans que tot ho resol amb la paraula màgica: independència. Espanya ens exprimeix econòmicament, independència! Espanya no ens paga el que ens deu, independència! Espanya ens vol controlar el nostre pressupost, independència! El secret a tots els mals és la independència; és el medicament que ho guareix tot. Però després, a l’hora de la veritat, quan la ciutadania es manifesta a les urnes –que és a l’únic lloc on valen les elucubracions polítiques—, per exemple, a les eleccions per triar els parlamentaris de Catalunya, el mirall de la realitat ens diu que només l’11,56% de la població vota partits declaradament independentistes (7% a ERC, 10 diputats; 3,29% Solidaritat, 4 diputats; i 1,27% Reagrupament, 0 diputats) i que el 34,14% vota formacions que obertament han dit que no ho són (18,38% al PSC, 28 diputats; 12,37% al PP, 18 diputats; i 3,39% a Ciutadans, 3 diputats). Està clar que la paraula màgica, independència, no és suficient per convèncer el ciutadà.

També és curiós que davant l’evidència que el nostre finançament és insuficient, que regalem (per imperatiu legal) el 9% del PIB català a Espanya; que les inversions en infraestructures no són les estipulades estatutàriament, que no ens paguen el fons de competitivitat; després que els carrers de Barcelona s’omplin amb una milionada de persones que reclamaven el dret a decidir... venen les eleccions generals espanyoles i els partits que s’oposen, per exemple, al Pacte Fiscal proposat per CiU per resoldre el problema del finançament obtenen el 47,34% del vots (26,63% PSC i 20,71% PP) i un total de 25 diputats: i els que estan a favor del Pacte Fiscal es queden en el 44,5% del vots (CiU, el 29,35%; ICV, el 8,09% i ERC el 7,06%) i 22 diputats. És a dir, Catalunya protesta perquè el finançament autonòmic és injust, perquè paguem més del que podem i, a més, ni ens ho reconeixen, i els ciutadans surten al carrer a mostrar la seva indignació però quan van a votar, els partidaris de no tocar les coses (PSC i PP) guanyen als que sí que les volen canviar (CiU, ICV i ERC) per 2,84% dels vots i tres diputats.

Els indignats amb qui tothom tant es solidaritza protesten contra un sistema capitalista empiocat i contra un model polític encotillat però són incapaços de protestar contra un Estat que, parcialment, és el causant d’una part del problemes de Catalunya. Fins i tot, Carme Chacón, l’esperança blanca del PSC per frenar els tics uniformadors que proposta Alfredo Pérez Rubalcaba pel nou PSOE, ignora Catalunya i el seu partit, i opta per presentar la seva candidatura a liderar el socialisme espanyol a Andalusia.

Segurament, cada dia hi ha menys solucions per redreçar Catalunya que no passin per la independència. Però gastant el mot, utilitzant alegrement aquesta paraula ni es sensibilitza la població que és l’única via possible, ni s’impressiona un govern espanyol a qui no li treu el són les nostres amenaces desmentides per la realitat dels resultats electorals.

En aquests moments les energies s’han de posar en el sanejament econòmic dels comptes de la Generalitat (un tema que afecta tots i cadascun dels ciutadans que viuen en aquest país) i en la sensibilització de la població en el greuge comparatiu. Al debat d’investidura on el president del govern del PP, Mariano Rajoy, parlava de retallades i d’estrènyer el cinturó de les autonomies, també tranquil·litzava bascos i navarresos dient-los que les mesures a ells no els afectaran. Recordem que bascos i navarresos tenen un finançament que els permet recaptar tots els impostos i després pagar l’Estat pels serveis que aquest els presta; un model bo, beneit i defensat per PSOE i PP, que els permet mirar-se la crisi actual de lluny.

Si es volen solucionar les coses (amb independència o sense, a mi el model basc d’independència ja em sembla be) solament es pot explorar la via d’un front articulat al voltant de CiU i ERC, de sectors del PSC (Maragall) i d’ICV. Un gran pacte d’estat que serveixi per fer pedagogia del greuge (amb Espanya, però també amb bascos i navarresos) i de la discriminació que pateix Catalunya i que faci veure a l’opinió pública del país que massa sovint està votant en contra dels seus propis interessos.
Comentaris
el nom fa 4 Anys
INDEPENDÈNCIA SI QUE ÉS UNA PARAULA MÀGICA, perquè ens molts casos milloraria la nostra situació i ens faria tenir opcions de millora que ara no tenim.
Joc de paraules fa 4 Anys
Us proposo una endevinalla: ESCANYA, ENGANYA I ESPANTA... Qui és?
Narcís fa 4 Anys
Ras i curt: 1. Escons del Parlament de Catalunya 2.010 .. SI-4, ERC-10, CiU-62, ICV-10 així total 86!; PSC-28, PP-18, C's-3 així total 49 (de vots ni en parlem .. d'uns tres milions: 2 a 1!)! D'altra banda, pel que fa a les Generals 2.011 .. deixem-nos-hi de punyetes pel munt de factors que hi juguen ( així i tot només tres escons de diferència i nombre de vots d'avantatge del voltant d'un 5%!)! 2. I ara el més important, ço és, ja no n'és qüestió de tot el que ens han fet, fan i faran que, òbviament, no cal desglossar sinó de quelcom tan senzill com és: mai ens hi tindran com espanyols .. no els hi interessa de cap de les maneres per no romandre ' aombrats ' per nostra nació o llengua, cultura i història ( el món ens vegi les orelles àdhuc .. sa mateixa enganyada gent!)! PD: ´faci's un referèndum pro la sobirania! Nota: ocupi's-en/ preocupi's-en d'empantar que es faci .. i això que hi ha gent forana d'allò més! Anotació al marge: si m'ho permet, aquesta, sa exposició sobre els números deixa molt a desitjar .. manca el perquè últim de no ser quasi unànime el pro independentisme materialtzat en un partit o coalició així ídem de l'avantatge d'uns cent mil vots sobre tres milions pel que fa a les estatals ( fixats a Barcelona)!
dona crítica fa 4 Anys
Aquí a Sud-amèrica volem independència! Sos! EUA ens tenen trepitjats i assetjats
J fa 4 Anys
MILLOR COM SUISSA QUE COM BRUSSELAS Tothom parla de esdevenir un membre de la Unio Europea com si aixó fora inmediat despres de la Independencia i com is no hi hagues res millor. Crec que no es el cas, Catalunya com un exportador industrial net que es, el que necessita de inmediat es entrar al GATT (General Agreement on Trade and Tarifs) España no podra vetarnos la admisió, si que pot fer-ho a la CE. Dins del GATT i fora de la CE podrem fer la nostra propia politica agricola i no estariem subordinats als interesos francesos i Españols. Tampoc hauriem de contribuir als fons comunitaris, es a dir tindriem un estatus com el de Suissa i nomes cal veure le nivell de vida de Suissa per veure que es superios al de la CE.
SEBI fa 4 Anys
El problema es que a les Españes no ens prenen seriósament; anem a recollir els seus premis, els representem en les seves seleccions esportives, parlem en el seu idioma i fins i tot els demanem perdó si el ofenem per ser el que som...El problema es que no ens prenem seriósament
Lluís fa 4 Anys
Després de 300 anys de colonització és normal que la independència encara no esclati. Massa amnèsia, massa síndrome d'Estocolm, massa anestèsia. Però els fets cauran pel seu propi pes i és obvi que és molt millor ser un Estat propi dins la UE que una Comunitat Autònoma d'Espanya escanyada.
jgavaldà fa 4 Anys
Independència potser no és una paraula màgica, però és el darrer camí de esperança... El Pacte Fiscal no arriba ni a ser un somni, és un miratge per defraudar als incauts...
Eduard VF fa 4 Anys
Sr. Torrent: No m'ha cnvençut. INDEPENDÈNCIA!
Reagrupat fa 4 Anys
I qui és que pren el nom Independència, en va ?. Qui està interessat en desacreditar-lo. banalitzar-lo, escampar infundis, Murmurar i pagar campanayes nediàtiques en contra d'alguns liders ?. Promoure moviments que copien fil per randa el que proposen només per dividir la parròquia i sortir-se amb lels seus enganys...Mentrestant l'educació mai no ha fundionat decentment per educar ciutadans críticis més enllà d'un ampli ramat consumista que avui correrà de segur darrere unes rebaixes i vol comprar els diumenges perquè no sap com divertir-se

envia el comentari

Aficionats del Barça comencen a refugiar-se en búnquers davant el pànic que els provoca la Undécima
Un truc per augmentar el plaer durant el sexe
Nanos Blanc del Coster 2015: Perfum de les muntanyes de Prades