ELS VALORS DE L’ESCUDELLA

"Felicito Damm per haver triat doncs aquest plat, tan poc científic i tan poc esferificable com els canalons o les croquetes"
“El Barça és inimitable”. No es poden imitar els valors del Barça, ni trenta anys de feina a la Masia, els culés som una afició única, genial, deixem aparcada l’autocrítica i la flagel•lació tan típica en nosaltres, siguem autocomplaents. El nou anunci d’Estrella s’ha convertit en trending tòpic a tuiter i són molts els elogis que els tuitaires li han dedicat els últims dies, enmig d’un ambient de satisfacció i eufòria per l’1 a 2 del Bernabéu a la Copa del Rei.

Una noia francesa Élodie, convida l’actor català Daniel Brühl a dinar a casa seva , en unes boniques golfes de París. I no té cap idea millor que intentar sorprendre’l amb una escudella. Quan tothom sap, que l’escudella és el plat inimitable per excel•lència. Per exemple la de la sogra mai serà tan bona com la de la teva mare. Això ho sap tothom- menys l’Élodie- i a més, és una discussió que convé evitar per Nadal.

No hi ha cap escudella igual, encara que te n’expliquin la recepta. Els ingredients no es pesen, els temps de cocció no es poden mesurar en minuts: l’escudella és un d’aquells plats que agrada pel seu component emocional. El cronista gastronòmic Pau Arenós va inventar fa temps el concepte de cuina “tecno-emocional” . Un dels exponents en són els germans Roca. Al Celler aconsegueixen fer-te plorar quan tastes algun dels plats del Joan. Emoció pura. El cinema ha tractat aquest fenomen a moltes pel•lícules, com a Ratatouille, Agua para Chocolate, Comer Beber y Amar, per citar-ne només algunes.

Felicito Damm per haver triat doncs aquest plat, tan poc científic i tan poc esferificable com els canalons o les croquetes. Ara bé, no m’agrada la imatge que l’anunci dóna de les parelles, tan clàssica, i sobretot em molesta el paper que té la dona que a més fa una mica el ridícul intentant-complaure el noi que li agrada. Que per cert, de sincer no ho és gaire. Però en canvi fa gràcia, oi?

L’escudella és el plat típic de la mare. I intentar copiar la mare de la teva parella-la sogra- vol dir fracàs assegurat , “mon amour”. I un camí equivocat per seduir el noi que t’agrada. L’Élodie hauria triomfat molt més amb una bona safata de formatges francesos i un bon Chardonnay de la Borgonya.
Comentaris
Àvia Rosa fa 4 Anys
Jo també felicito a Damm per explicar tan be amb poca estona com es fa l’escudella. Ara només li cal fer el mateix amb la deliciosa “pilota”. Segur que molta gent jove –i altres no tan joves - li agrairan per sempre més.

envia el comentari