“La creació de Convergència va ser una llàstima”

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) celebra aquest cap de setmana el 80 aniversari de la seva fundació. De fet, el partit va néixer oficialment el 7 de novembre de 1931, durant la II República, com a partit de caràcter catalanista i d’inspiració cristiana però no confessional. El manifest fundacional, publicat al diari El Matí, estava signat per diferents noms coneguts del moment com Ramon Sunyer, Lluís Vila d’Abadal, Maurici Serrahima i Bofill, Pere Aragai i Josep O. Anguera, entre altres. No va ser fins un any més tard que s’hi van afegir Miquel Coll i Alentorn, Josep Maria Trias i Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 1938), que venia d’Acció Catalana. En motiu d’aquesta celebració parlem amb Rosa Maria Carrasco, filla del conseller de la Generalitat en temps de Francesc Macià, diputat a les Corts republicanes i executat les per les tropes franquistes a Burgos durant la Guerra Civil.
Per què ha decidit, com ja va fer el 2008, ocupar el darrer lloc de la llista de CiU de les properes eleccions?
Sóc militant d’Unió i consellera nacional i crec amb la política de Duran i Lleida. Ell ens ho va demanar – al meu germà, Raimon, i a mi, ja que som els dos únics fills de Carrasco i Formiguera que quedem vius- i no ens ho vam pensar dues vegades. És una forma de donar-li suport.

Creu que CiU guanyarà aquestes eleccions?
La senyora Chacón és una bona candidata, però el PSC ha demostrat que a l’hora de la veritat fa pinya amb el PSOE. Si tinguessin un grup parlamentari diferenciat seria diferent. El pànic que el PP pugui tenir majoria absoluta també va ser una de les raons per donar suport a Duran i Lleida. És important frenar aquesta majoria absoluta.

Segons l’enquesta del CEO tres de cada quatre catalans considera que els polítics només ho són per benefici propi. Li preocupa aquest descrèdit de la classe política?
Suposo que aquesta gent ha tingut una mala experiència amb algú o desconeixen absolutament la dedicació dels polítics. No puc parlar pel meu pare perquè quan el van afusellar jo tenia un any i mig, però n’he conegut molts. Per exemple, malgrat tot el que es digui, jo sé del cert que Duran no vol ser ministre. I la seva dona encara menys! Duran, podia haver acceptat altres ofertes de feina, però té vocació de servei. I això es porta a la sang. Hi ha polítics fets i polítics nats.

Segons aquesta mateixa enquesta una majoria dels catalans votaria en un referèndum a favor de la independència. A Unió hi ha discrepància sobre aquest tema. Vostè ho faria?
M’ho hauria de pensar molt i hauria de veure com es planteja. Jo, encara que pugui semblar idealista, encara crec amb el federalisme i més encara amb la confederació.

I creu què és possible?
L’altre dia em vaig quedar morta perquè una neta meva no sabia qui era en Tarradelles. Si no coneixen la història més recent, com poden fer-se càrrec de l’evolució política del nostre país? Per tant, no crec que estiguem preparats per votar objectivament un referèndum.

No creu que siguem suficientment adults per decidir…
Exacte. Encara que em sap molt greu dir una cosa com aquesta. Crec que ens deixaríem portar més pel cor que pel cap i això ho hem de fer amb molt coneixement de causa.

Va conèixer poc el seu pare, però creu que ell votaria a favor de la independència?
No ho sé. Ell era una persona molt recta i molt conseqüent amb les seves idees. Es va barallar com un desesperat per defensar l’Estatut de Núria perquè havia estat votat pel poble català, tant que el propi Companys el va expulsar de la Minoria Catalana.

Creu que ja s’ha fet justícia amb la figura del seu pare? Els catalans hem reconegut suficientment la seva feina al servei del país?
Va ser molt important el documental que va fer Dolors Genovés, “Sumaríssim 447”. Aquell treball va ressituar la figura del pare a la història de Catalunya. També ens ha ajudat molt l’Hilari Raguer. En canvi, ahir vaig saber que el darrer llibre d’en Josep Benet de la sèrie afusellats dedicat al meu pare ha tingut poca sortida. Si els joves no saben qui era Tarradelles, per què haurien de saber qui era Carrasco i Formiguera?

Catalunya ha mitificat unes figures històriques i n’ha oblidat unes altres?
És possible, però també cal tenir en compte les circumstàncies del moment. Quan l’any 1953 vam tornar les despulles del pare a Catalunya ens van posar tants condicions – ens van prohibir posar una esquela, només el podíem enterrar en un cementiri petit, no podíem fer funeral…- que al final tot va resultar molt còmic.

Per què?
Només una anècdota. Finalment vam fer l’enterrament a Sant Genís dels Agudells. Quan va arribar el cotxe funcionari tots els homes es van treure el barret, menys una trenta de poca-soltes. Es tractava d’agents de la policia secreta, que per no fer el gest es van denunciar ells mateixos.

Què en pensa de la política de la memòria històrica que s’ha fet aquests darrers anys a Catalunya?
A diferència de la Vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que ja s’ha posat en contacte amb mi, durant els darrers anys mai se’ns va consultar res. Nosaltres tenim un arxiu familiar i mentre ens en puguem preocupar i ocupar ho continuarem fent.

La Llei de la Memòria Històrica és justa amb totes les víctimes?
Quan van discutir a Madrid aquesta llei, el meu germà Raimon i jo, vam assistir a una sessió del Congrés. Duran va intentar que igual que es revisava el sumari de Companys també es fes el mateix amb el judici del pare. Aleshores jo li vaig recomanar molt que no insistís amb el tema de l’honor, perquè el que s’havia de recuperar era l’honor de la justícia i no pas el del pare.

No volen ser considerats víctimes…
A la darrera carta del pare que tenim, datada el 4 d’abril – ell va morir el 9 d’abril-, ens diu que ofereix la seva vida per la llibertat de Catalunya i demana que no hi hagin represàlies. Per tant, amb aquest gest, ell perdona. I amb aquest esperit, sense odi, la mare ens va educar.

Però, per exemple, no es posa nerviosa quan sent que el PP vol reobrir el Valle de los Caídos als turistes?

Jo no hi he volgut anar mai. Una vegada, en una trobada de l’ICES a l’Escorial, vaig conèixer el ministre Joaquín Ruiz-Giménez Cortés. Es va posar a plorar i em va dir: “Em podràs perdonar algun dia?”. Ell va ser ministre d’Educació en temps de Franco, però jo no li haig de perdonar res. De fet, ha estat una de les persones a la qual li hem fet entrega de la Medalla Carrasco i Formiguera.

Què manca per saber del seu pare?
Anem al darrera de les dues últimes cartes que va escriure el pare davant de testimonis i, per tant, sabem que existeixen. No ens van arribar mai.

Però saben on són?
Tan de bo ho sabéssim! Aquestes dues darreres cartes les va escriure en català – la resta eren en castellà per evitar la censura- perquè algú es va comprometre a traduir-les. Això passava el 9 d’abril de 1938 i pocs mesos després les tropes franquistes entraven a Barcelona. A l’Arxiu de Salamanca no hi són. Per això estic temptada de demanar-les a la Carme Chacón.

Vol dir que creu que poden ser en un arxiu militar….
Sí, crec que encara deuen ser a Burgos. Aquestes dues cartes per a nosaltres tenen un gran valor sentimental, però, en canvi, ells no en faran res.

Vostè diu que el seu pare va morir per Catalunya. Ell estaria content de la Catalunya actual?
No, perquè tornem a estar a on érem. Hi ha hagut moments que hem estat millor que ara. El pare el 14 d’abril de 1931 va entrar a casa dient que era l’home més feliç del món perquè per fi Catalunya era “república i lliure”. I això no ho tenim. La Catalunya del Pacte de Sant Sebastià no s’ha respectat i és una llàstima.

El seu pare l’any 1932 es va passar d’Acció Catalana a UDC. Quina ha estat la contribució d’UDC a la història de Catalunya?
Els d’Unió som gent de diàleg. Aquest és el nostre principal valor.

Creu que la gent ha arribat a comprendre la dualitat de “partit catalanista i d’inspiració cristiana”?
Cal deixar clar que Unió no és un partit confessional, però seguim els principis democratacristians. I això no s’ha aclarit prou. De vegades hi ha més extremistes a Unió que a Convergència.

M’ha dit la contribució històrica d’UDC. Però que podia haver fet i no va fer?
Crec sincerament que la creació de Convergència va ser una llàstima perquè el primer democratacristià de Catalunya es diu Jordi Pujol i Soley. En aquell moment, però, Pujol no va voler posar-se sota les ordres de Miquel Coll i Alentorn -aleshores president del comitè de govern d’UDC- i Roca no va voler seguir les ordres del seu cunyat, l’Anton Cañellas. Ells estaven fets per manar i cinquanta anys d’història no es regalen.

Per tant, va ser una qüestió de personalismes...
En aquells moments sí.

Però ara els pesos estan repartits.
El pes històric el té Unió i el pes polític i econòmic el té Convergència. Sincerament, hem va saber una mica de greu que es fes la federació.

Però vostès tenen el lideratge a Madrid.
Perquè és l’únic que ens han deixat! Ara bé, això no vol dir que no vulgui que CiU guanyi les eleccions, sinó no estaria a la llista.
Comentaris
Pep fa 4 Anys
D'on surt aquesta senyora? tot això de la política fa un tuf d'antidemocràtic i de vividor que fa por. No volem que ens manin uns altres. Els catalans som europeus i mediterranis. Res a veure amb els de l'altiplà castellà.
Lluc fa 4 Anys
"El pes històric el té Unió i el pes polític i econòmic el té Convergència. Sincerament, hem va saber una mica de greu que es fes la federació". No teniu correctors?
Moragues fa 4 Anys
Pobre Carrasco i Formiguera!!!!!!!!!, si aixequés el cap es tornaria a morir de vergonya. O potser entendria que a la seva filla , amb tots els respectes , l'edat la tracta mes que malament. Ni memòria històrica ni coherència amb al pare... es lamentable.
MARIA M. fa 4 Anys
Al menys de Unió en saben el que defensa i el que pretén per a Catalunya. De CDC només sabem que volen manar i ha na fent la viu viu amb Espanya. UNIÓ defensa la unió amb Espanya, si pot estar d'acord o no. CDC que defensa i proposa ? es ben cert que Convergència es la gran estafa que fa de adormidera nacional catalana.
el nom fa 4 Anys
UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA no enganya ningú. CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA enganya sempre. UNIÓ pot agradar o no als votants, però sempre a defensat i a difós el seu ideari socialcristià unionista amb Espanya. CONVERGÈNCIA es un estafa permanent sense dir mai res que no sigui agafar la mamella i el poder per a ells i els seus.
Indigeta fa 4 Anys
Unió, sense Convergència, ja no existiria. A més, a la federació está supersobrerepresentada, així que és millor no queixar-se. Si el seu pare veies l'actual UDC es tornaria a morir.
ramon fa 4 Anys
La meva neboda de 20 anys no sap qui va ser el doctor Trueta. Això la inhabilita per anar al metge?
Robert fa 4 Anys
Declaracions normals d'una seguidora del corcó españolista i "carca" de CiU Duran i Lleida.
JULI fa 4 Anys
Aquesta vella és una desagraïda sense cap visió de la realitat, cal jubilar aqusts indocumentats.
robertg fa 4 Anys
És trist veure catalans amb tanta poca confiança amb la pròpia gent d' aquest pais que prefereixen ser governats des de Madrid. Senyora, cap poble mereix auto-renunciar a la qualitat de la seva llibertat. Increïble el que s' ha de llegir. Suposo que ho deuria dir amb el Duran al devant.
Bye bye fa 4 Anys
Senyora, gràcies pels serveis prestats, però les seves idees ja no ens serveixen. Els catalans volem ser normals, com qualsevol altra nació d'Europa. Per què costa tant d'entendre aquesta voluntat? i resulta penós i antidemocràtic que algú ens qualifiqui d'immadurs per voler ser lliures.
catúfols inc. fa 4 Anys
és a dir, que no podem votar la independència perquè la neta d'aquesta senyora no sap qui va ser Tarradellas: un raonament digne del tio aquell que posava la cubitera damunt del Triniton per congelar la imatge.

envia el comentari