La marxa fúnebre

"Queda algun líder a casa que hi faci més i en parli menys? Tenim pressa"
“Tenen un problema molt greu, molt greu”, em repetia un conegut entre la gent que ahir mal omplia la plaça de Sant Jaume. “Home”, vaig amollar, “més aviat em sembla que el problema el tenim nosaltres”. El meu interlocutor feia que no amb el dit. “No ho veuen, no se n’adonen. Són rapaços, ho volen tot. I quan et sembla que no tens res més que donar-los-hi sempre se n’empesquen alguna de nova. Sempre et collen. Però, noi, la gent està emprenyada, estem emprenyats. I ells no ho veuen i se la fotran”.

És veritat que a la plaça s’hi respirava un cert emprenyament. No era gens difícil d’adonar-se’n tot escoltant les converses. Però d’aquí a veure-hi un gran moviment capaç de capgirar la cosa... Els organitzadors, que són la bona gent de Somescola.cat –uns ídols– diuen que les concentracions d’ahir van ser “l’acte més important dels últims anys en defensa del català”. Espero que no perquè estaríem ben arreglats. Entre tots els que ahir érem davant els ajuntaments catalans no sumem ni la meitat dels lectors del tabloide nacionalista espanyol que també ahir mateix feia conyeta amb el palíndrom “Català a l’atac”, el regal que en Màrius Serra ens va fer a la Ciutadella i al que qualifica de “consigna agressiva”. Ells saben prou bé què és una consigna agressiva i no els hi discutiré la valoració. Deixeu-me dir, però, que em sembla un pèl exagerada. Si els hi féssim respecte –ja no dic por– no es publicarien aquestes portades.

Són rapaços, sí. Les sentències sobre (contra, més aviat) la immersió lingüística en són l'última prova. I no s’aturaran per un palíndrom o per un seguit de concentracions. Ni per les lleis ben establertes, com palesa l’actitud de l’alcalde de Badalona, el senyor García.

Sant Jaume, ahir, em va fer recordar un episodi d’“Incerta glòria”. Hi ha un debat al batalló sobre la marxa fúnebre que ha d’acompanyar l’enterrament de les mòmies dels frares mercedaris ultratjats pels anarquistes d’Olivel. Un dels oficials és partidari d’interpretar la ‘Mort d’Aase’, del ‘Peer Gynt’, “cosa que l’omple de legítim orgull”. El comandant, en canvi, “és wagnerià frenètic i està per la marxa de Sigfrid”. Com els nostres independentistes, oi? I el Govern? No passi ànsia, que ara ve. “La cosa –segueix la novel·la– s’ha deixat a l’arbitratge del doctor Puig: aquest és un poca pena i se’n renta les mans; assegura que mal per mal prefereix Verdi a Wagner: “Almenys tenia més sentit de l’humor”. Els dies que la banda assaja, es tanca al botiquí amb pany i clau i barra els porticons per no sentir-la. Allà, amb el violí, toca la marxa fúnebre de Chopin”.

Ei, ens en sortirem. Sempre ens en sortim. No ens ho hauríem de fer gruar tant, però. Tenim pressa i estem més o menys emprenyats. Queda algun líder viu per la casa que hi faci més i en parli menys? Algú que passi al capdavant?
Comentaris
pere de la cullera fa 5 Anys
Doncs jo estic d'acord amb en Makkan. Per fer quelcom de veritat, no blablabla, cal una majoria potent. Per això em sembla be l'estratègia d'anar per la pela. O avancem o guanyem convençuts. Però sense perdre-hi massa temps. També quan estic pessimista penso que maregem la perdiu.
Javier fa 5 Anys
A estas alturas me parece muy triste que sigamos reaccionando igual que siempre ante asuntos como la sentencia del castellano. Debe ser porque en Valencia también resulta cansina la apelación al enemigo exterior. Aunque, como en Cataluña, resulte electoralmente muy rentable. Me es indiferente la nacionalidad catalana, como la valenciana y la española. Yo sólo digo que la inmersión linguistica es, hoy por hoy, una antigualla. Me parece más sensato y más útil el modelo trilingue que se ha impuesto en algunos colegios privados valencianos y catalanes. Y más barato.
almogaver1 fa 5 Anys
Menys parlar i més dir que cal fer... I gent nova que faci partits que es presentin a les elccions...
Narcís fa 5 Anys
La qüestió és CiU amb qui pot fer pinya per defendre'ns d'espanya?, amb SI no hi arribem (66 diputats)! i amb ERC, després del ' tristpartit ' i sense catarsi, a hores d'ara, de cap mena, ço és, deixar de banda la fatxenderia, hom pot? PD: per què mai he conegut un-a català-na amb necessitats àdhuc de salud, sia d'alcoholisme, recolzat-da pels partits esquerrans .. els hi deien ' cerca't la vida amb aquest sou broix que supera els de la indigència/ il·legals ' (!)! Nota: n'és obvi que amb nostres ' botxins ' o partits espanyols, i d'altres que tant se'ls en dóna nostra llibertat/ sobirania, n'és pecaminòs qualsevol tracte, però .. què passa amb partit català o ERC (!) que no s'hi deixa dur per qui té 62 diputats i, de segur, mateixa afinitat pro Catalunya? Anotació al marge: ha d'haver-hi ' consens ' en prendre una determinació/ única eixida vers la llibertat, i si cal, noves eleccions .. però signant-hi tots programa de sobirania!
Ricardo García M fa 5 Anys
Touché sr Antoni Piqué.
Sebastià fa 5 Anys
En Fèlix la clava, com de costum. Jo només vull afegir que, si CiU es pensa que podrà passar-se 23 anys més fent la puta i la ramoneta, s'equivoquen totalment. Molta gent els va votar per assegurar la desaparició del tripartit. Però si els tremolen les cames, si van fent la viu-viu amb els cafres del PP, la major part del vot independentista que tenen se n'anirà a SI o ERC. I si no, ja veurem com queda en Duran el 20-N.
makkan fa 5 Anys
Torsimany, crec que quan CiU deia "ara no toca" tenien raó. A Catalunya en aquells temps l'independentisme era testimonial. Crec que ara continuen dient que no toca perquè tenen por d'iniciar la batalla final amb només una mica més de la meitat de la població sent independentista. Volen arribar a un 70% com a mínim. Per ells la decepció del pacte fiscal és necessària per acabar de convèncer els que se senten espanyols. O això és el que crec els dies que m'aixeco optimista. Quan m'aixeco pessimista crec que CiU vol marejar la perdiu per mantenir el statu quo indefinidament. D'aquí ben poc sabrem qui te raó, si els optimistes o els pessimistes.
Torsimany fa 5 Anys
Quan CiU deia "ara no toca" és que tocava, quan avisa de línies vermelles sense fer res més és que ja no cal. Consumatum est.
el nom fa 5 Anys
Sr Fèlix. És veritat que a vegades costa de creure certes coses, però miri's el Sr Rubalcaba, de moment no diu res. El problema no és si són titafredes o no. Ens hem d'unir tots els que tenim com a referent nacional Catalunya (amb més o menys pors, amb més o menys presses), i deixar-los ben clar que segurament ultrapassem el 70% de la població. No cal que li digui que PP i C's no arriben al 30%, amb la qual cosa, ja excloc alguns rubalcabos.
Susanna fa 5 Anys
L'article està bé, però el que no té pèrdua és la grandíssima anàlisi que fa el Fèlix en el seu comentari.
Reagrupat fa 5 Anys
Els liders que podrien passar davant se'n guarden bé prou d'anar-los desacreditant si cal amb calúmnies. I a voltes són els matexios d'ací. ës la nostra misèria nacional que saben aprofitar
Fèlix fa 5 Anys
Senyor Piqué, el seu article reflecteix prou bé el meu estat d'ànim. Sentim a parlar de "línies vermelles" i de "casus belli" ... i com a badaloní que sóc, veig que el partit hegemònic entre el catalanisme (i al que confesso haver votat a les autonòmiques, però no a les municipals car ja veia venir la pedregada) manté a l'alcaldia al -diguem-ne- "senyor" Garcia Albiol i avui mateix arriba a un acord amb el PP de Castelldefels. A mi que em perdonin, tot això és moralment devastador. Perquè cony m'he de manifestar a la plaça de l'ajuntament si el senyor que encapçala la manifestació és qui manté al senyor alcalde amb la seva abstenció???? Per què cony esperen actes heròics per part de la ciutadania si ells -els presumptes líders polítics- "se'n van de copes" amb els botxins de la nostra llengua. Jo ho sento molt per CiU ... però el 20-N que no esperin el meu vot. Entre Esquerra i Solidaritat estarà la cosa. Una línia vermella és una línia vermella. No és ni carabassa ni groga ni verda. Merda de país amb lideratge de -perdó- puta pena quan es permet que tres punyeteres famílies treguin el son a milions de catalans. Merda de resposta tèbia per part dels qui -diuen que- ens governen. Colla de covards. Sang d'orxata. "Pichafrías" que diria aquell entrenador de futbol que es deia Clemente. De moment la resposta més sensata que he vist l'han donada un parell de vailets ecaputxats amb un encenedor a la mà ...

envia el comentari

Una prova de maternitat confirma que la Paciència és la mare de la Ciència
Has estat mai al Museu de l'eròtica?
Nanos Blanc del Coster 2015: Perfum de les muntanyes de Prades