Els indignats que van canviar el seu país

"Els Freedom Riders van proposar un ideal. Els nostres indignats ens ofereixen el seu narcissisme"
Volien transformar el seu país i només eren catorze, vuit negres i sis blancs. El 4 de maig de 1961, pujaren a dos autobusos a l’estació de Washington DC amb destinació Nova Orleans. Tenien un pla senzill: travessar el sud del país sense respectar les normes de segregació racial –“iguals, però separats”– que dividien negres de blancs a les sales d’espera i als seients dels transports públics. Havien estat declarades inconstitucionals el 1955, però les amenaces i la pressió dels racistes les mantenien vigents de fet. Ningú no s’atrevia a desafiar-les.

Els nostres herois es feien dir “Freedom Riders”, els viatgers de la llibertat.

En arribar a Aniston, Alabama, el 14 de maig, els matons del Ku Klux Klan, amb la complicitat de la policia i les autoritats, els apallissaren bàrbarament, provaren de cremar-los vius dins d’un dels autobusos, els van engarjolar per desacatament. Els hospitals es rebutjaren a assistir-los.

I així era cada cop que provaven de seguir viatjant. Sang, rebuig, odi.

Altres joves van substituir els primers Freedom Riders. Venien de tot el país, eren de tots els colors, de tota mena. Cada cop que la xusma racista en deixava un de malferit o les autoritats n’empresonaven un altre, més i més Riders venien a substituir-los. Fins i tot van passar aquesta consigna: saturem les presons fins que no ens puguin arrestar més.

Els viatges van continuar el juny, el juliol, l’agost i el setembre de 1961.

La història dels Freedoms Riders es densa i heroica. A la fi, l’1 de novembre de 1961, l’organisme encarregat de fer respectar la desegregació racial a les estacions i autobusos va manar, seguint ordres del Fiscal General –l’equivalent al ministre de Justícia, que llavors era Robert F. Kennedy–, que es tombessin les separacions racials als menjadors i sales d’espera de les estacions i als seients dels autobusos.

Ho havien aconseguit. Almenys als autobusos, tots, negres i blancs, eren iguals de debò. La seva gesta va ser l’impuls que va moure tants i tants nord-americans a fer costat al moviment pels drets civils.

Sense twitter, sense facebook, sense acampades, sense assemblees… Els Freedom Riders van capgirar el seu país armats amb un pla senzill i el seu coratge d’acer.

En canvi, els nostres indignats volen i dolen, tancats en places, en la seva comfortable bombolla, esllanguits. Tantes energies perdudes, tanta bona causa a la brossa, tanta cridòria buida. Una llàstima.

Per què uns tant i altres tan poc? Perquè els nostres indignats entenen el seu moviment com un grapat d’extensions d’expressió personal i ràbia individuals. Els Freedom Riders, en canvi, van saber expressar un ideal que atragué desenes de milers de persones i els hi donà un propòsit col·lectiu. Els nostres indignats em fa l’efecte que més aviat defensen les necessitats i els drets de cadascú per sobre de l’interès de tots. La consigna del moment és un individualisme que Tony Judt defineix així: “la defensa de la màxima aspiració individual a la llibertat privada i també a una llibertat absoluta per expressar desitjos personals i veure’ls respectats i institucionalitzats”. “Son objectius que potser no estan malament, afegeix l’historiador britànic, però es tracta en essència d’objectius privats i no d’un bé públic”.

Per això els nostres indignats saben que en abandonar les acampades marquen la seva fi. La bombolla s’ha punxat. Era un miratge. I ara què? Qui els segueix fora de les places, d’on no n’han volgut sortir? Ningú no els substituirà com als Freedom Riders. Fora de les acampades, el seu moviment s’esvaeix. Potser no s’adreçaven a tots nosaltres. Potser només parlaven d’ells entre ells. I amb tan poc bagatge no es viatja gaire lluny.
Comentaris
Pere Pau Pi fa 5 Anys
L'article està prou bé, però compara dos fenòmens difícilment comparables. No comparem la violència del KKK amb l'apoltronament dels nostres polítics. D'altra banda, jo que estic indignat fa anys però no acampo, crec que per canviar les coses cal molta coordinació, tenacitat i sobretot honestedat i intel·ligència, virtuts molt difícils de gestionar en assemblees improvisades (molt ben intencionades, això sí) Cal una nova cultura política, i crec que ja ha començat a caminar. Per desgràcia el moviment dels indignats no s'acaba d'organitzar de forma operativa, per exemple creant alternatives polítiques concretes. A més, una colla de vàndals l'han dinamitat des de dins intentant segrestar el parlament. Això només ha contribuït a desprestigiar el moviment.
JCP fa 5 Anys
Quan deixin d'acampar deixeran d'existir o no....tot depèn de com s'apiguen fer moviments de barri alternatius, xarxes...etc,,, aquí és on es veurà rtalment la seriositat del moviment
Narcís fa 5 Anys
Dels indignats .. per què no ' reverberar ' dels polítics: A) deixin PPCC , si més no, Catalunya ser ella mateixa vers si mateixa i vers el món? B) Deixin pre-post-TTCC ( Terres Castellanes) o Castella unir-s'hi si la unió dóna la força? C) deixin d' Euskal Herria així Euskadi i Nafarroa ser bascs amb allò que comporta? D) deixin de Galícia faci/ escolli .. ser gallega o sotmesa a l'ampla és Castella? E) deixin que les nacions siguin/ visquin d'acord llur PIB així sense ' robar/ posar els dits a butxaca d'altri? Deixant de banda aquestes ' premisses majors ', per què no demanar als polítics: 1. Cobrin només un sou, a tot estirar, un xic més de la mitjana? 2. Per què no controlen/ examinen els comptes ( diners de tothom, en particular nostres o d'origen català) de tant malbaratament àdhuc furt? 3. Que ' qui la fa la paga d'allò més ' com representat/ administrador de tants milions de ciutadans complidors de sos deures i obligacions? 4. Que deixin de ' fer manetes ' amb Sindicats a l'hora de cobrir places a l'Administració/ oposicions sense respectar gens ni mica la igualtat o partir de zero així com ' classisme ' censurant la llibertat de qui vulgui presentar-s'hi per raó de manca d'estudi reglat? 5. La total prohibició de sorti-se'n de la política petant d'executiu a empresa o amb període de carència de 30 o més anys .. com a mínim? PD: per no esdeveni'm més llarg .. per què no dir clar i català ' cadascú a ca seva i Déu a la de tothom ' quan de la supervivència/ pervivència així vivència d'una nació amb llengua, cultura, història i territori propi es tracta? Nota: xerreu, xerreu, no deixeu de xerrar, però no dieu la gran veritat .. que els catalans necessitem amb urgència la llibertat/ sobirania car la bandera espanyola només representa la d'una ètnia cultural! Anotació al marge: ja n'hi ha prou de buscar les passigolles .. atès que Catalunya encara és subordinada/ subjugada fora mida per estrangers, qui damunt de tant espoli, maltractament i anihilació, per voler de nosaltres, no volen ni sentir-hi dir .. ' bon dia ' a ses terres!
Miguel fa 5 Anys
Que feo menospreciar la honestidad y la valentía de tantos ciudadanos. No creo que haya acabado... para nada.
antiatidretà fa 5 Anys
perquè serà que tots els moviments radicals antisistima esdeven fascisme?
Agustí fa 5 Anys
Definir llargament el moviment dels Freedom Riders per contrastar-la amb dues frases dels mal anomenats indignats (patera-cayuco-neollengua?) em sembla desafortunat. I afirmar amb rotunditat que ningú els segueix, encara més. Heu visitat alguna plaça (la de catalunya?), sabeu que ara hi han assamblees (que no acampades) arreu de l'estat? Per més que digueu que s'ha acabat... acaba de començar. Encara que us ho repetiu mil cops.
javier fa 5 Anys
Se me ocurre alguna causa -más actual- tan extrema y nítida como la que perseguían los Ryders (gracias, Piqué, por la historia, no la conocía) pero no la voy a escribir. Sin embargo, el deterioro de la vida pública, sobre todo en lo que tiene que ver con los partidos (casi todo: ahí está el mal) merece muetras de indignación, en forma de acampadas o de pintadas, qué más da. No me parece justo menospreciar a los que han pasado noches muy aburridas en esas plazas. Su causa no es tan nítida y hermosa como las de los Ryders, pero también existe.
Polluelo fa 5 Anys
Simplemente el Movimiento 15-M ha canalizado mal toda esa rabia y se ha dejado secuestrar por los más radicales de entre los acampados.
Torsimany fa 5 Anys
Antidretà, per què serà que sempre confons la gimnàstica amb la magnèsia?
Reagrupat fa 5 Anys
VA PASSAR PERQUÈ NO ERA ESPANYA QUE NO S'IMMUTA NI PER 1MIL·LIO I MIG DE MANIFESTANTS TAL DIA FARA UN ANY, AQUEST MES. ( i VA SEGUIR UN REVEL·LADOR SILENCI MEDIÀTIC FINS I TOT INTERNACIONAL !)
antidretà fa 5 Anys
Per què serà que només els més carques i de dretes us heu oposat frontalment al moviment dels indignats?

envia el comentari

Qui són els delinqüents?
Mas encapçalarà la llista única al 26J si li deixen triar els rivals interns que li faran el llit
El primer dispositiu que rejoveneix la zona íntima