La generació dels constructors

“Si no hem quedat diluïts dins del magma de l’Espanya centralista és gràcies a una generació que va entendre i acceptar el paper de constructor”
El diumenge passat es va celebrar el primer congrés nacional de Solidaritat Catalana. Després de les diverses disputes internes per ocupar un lloc a l’executiva, la llista oficialista –dirigida pel tiquet Bertran-Tena- es va erigir en clara vencedora.

Però bé, detalls a banda, vaig quedar estorat, perplex i garrativat quan va pujar a l’escenari el seu flamant secretari general, l’exrepublicà Uriel Bertran, per fer el discurs de clausura del congrés. Bertan, que va investir a Montilla com a president de la Generalitat, va tenir la barra de titllar a totes les formacions polítiques del Parlament –amb l’excepció de la seva, per descomptat- de “trair el país” i de “vendre’s per quatre càrrecs”. Alguns espècimens que es dediquen a la política des que van abandonar el xumet, sovint pateixen un estrany alzheimer selectiu. Bertran, després de donar suport incondicionalment als dos Tripartits i de fer caramboles amb Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Badalona, ara sembla que se’ns presenti verge de qualsevol pecat. El diputat Bertran ha enterrat el seu passat i, de cop i volta, es veu amb la valentia i el coratge d’anar criticant a tothom. Ha nascut el líder redemptor. Pels jutges del termòmetre nacional sempre són pocs els escollits. Ells marquen les pautes i les vies de la catalanitat i, qui no les segueix estrictament, serà criminalitzat fins al judici final.

Joan Sales va escriure en una carta dirigida a Màrius Torres l’any 1937: “Hi ha una cosa d’Estat Català que no m’agrada, i és que del sentiment patriòtic se’n faci una ideologia personal quan és, o hauria de ser, un patrimoni comú de tothom. Podríem defensar Catalunya des de totes les trinxeres o així hauria de ser”. Vaig recordar la brillant sentència de l’escriptor barceloní durant l’enterrament de Joan Colomines. En tots els parlaments es recalcava que Colomines havia predicat sempre un catalanisme constructiu, integrador i transversal. Tot i ser independentista sempre havia tingut present aquesta necessitat imperiosa de sumar.

Les proclames maniqueistes de Bertran només condueixen a cap un cul de sac. El nou secretari general de Solidaritat hauria de tenir ben present que sense la generació dels Triadú, els Pujol, els Passola o els Colomines no seriem on som ara. De ben segur que tots ells aspiraven a la victòria. Molts d’ells haurien volgut proclamar la independència des del balcó de la Plaça Sant Jaume. Tots ells eren catalanistes de pedra picada. Van entendre, però, que aquest no era el seu paper, no els tocava a ells. La seva lluita era una altra.

Si no hem quedat diluïts dins del magma de l’Espanya centralista és gràcies a una generació que va entendre i acceptar el paper de constructor. Gràcies a una generació que va renunciar a les proclames estèrils i a la testosterona simplista, el diputat Bertan pot anar ensenyant paquet pel passadissos del Parlament.
Comentaris
Tomàs fa 5 Anys
N'Uriel va investir en Montilla és cert, però ha rectificat. En canvi la resta de gent d'ERC, que van fer el mateix, encara espero que reconeguin que la van espifiar. Ben a l'inrevés, els d'ERC es continuen autoanomenant independentistes després d'haver fet el pijor mal a l'independentisme en dècades. És un gravíssim error (com fa RCat) de continuar considerant independentistes aquesta púrria d'ERC. Si més no els de CiU no enganyen: són espanyolistes autonomistes (tot i que ho dissimulen, és clar). SI és l'únic que ens resta.
Araki fa 5 Anys
Si no vam quedar diluïts durant el franquisme és perquè la immigració massiva va arribar durant els 60-70, és a dir, fa una generació i mitja, i no abans. Els convergents us penseu que perquè a casa vostra només parla castellà la minyona, el país és com fa cent anys, i que serà etern, per sempre. I no ens queden tres-cents anys més, ni quaranta, per a "diluir-nos" dins d'Espanya, centralista, autonomista o confederalista. És un simple fet biològic. La independència potser no serà suficient per salvar el país, però l'autonomia que propugneu encaparrats com mones segur que ens liquidarà. Això sí, vosaltres no haureu de posar mai la cara i plantar-vos davant de la minyona, ecs, quina angúnia "el conflicte social".
Narcís fa 5 Anys
Ara toca SI, això és, tots a l'una .. per simple ' defensa pròpia ' o perir-hi!, així doncs, deixem-nos-en de criticar ningú que parli de la llibertat nacional de Catalunya sota pretext quin fos .. ens hi juguem massa! PD: qui nega la tasca de ningú i, damunt, en temps prou fumuts?, quina fi cerques contraposant de franc noms de tothom agraïts i reconeguts? Nota: guaita si hi ha gent a qui criticar arreu de nostre univers i, no diguem-ne res, defora/ perifèria anorreadora fora mida! Anotació al marge: així procures enforti'ns per sobreviure, perviure .. viure com Estat on son dret natural així jurídic i polític n'és subjugat/ subordinat fins l'extermini?
Araki fa 5 Anys
Si no vam quedar diluïts durant el franquisme és perquè la immigració massiva va arribar durant els 60-70, és a dir, fa una generació i mitja, i no abans. Els convergents us penseu que perquè a casa vostra només parla castellà la minyona, el país és com fa cent anys, i que serà etern, per sempre. I no ens queden tres-cents anys més, ni quaranta, per a "diluir-nos" dins d'Espanya, centralista, autonomista o confederalista. És un simple fet biològic. La independència potser no serà suficient per salvar el país, però l'autonomia que propugneu encaparrats com mones segur que ens liquidarà. Això sí, vosaltres no haureu de posar mai la cara i plantar-vos davant de la minyona, ecs, quina angúnia "el conflicte social".
Aturat astorat fa 5 Anys
d'esquerres, a com es paga la parida diària d'un babau a Can Nicaragua? I, d'altre banda, a qui creus que l'importa el que a tu t'agradi o et deixi d'agradar, pobre infeliç?
d'esquerres fa 5 Anys
Guillem Carol, no m'agrades. No m'agraden els liberals i la gent propera a la dreta ni els que fan el joc a Convergència.
ferran fa 5 Anys
Potser que tinguis part de raó, però les estèrils, estúpides i molt espanyoles baralles ideològiques que ens divideixen, em desmoralitzen.

envia el comentari